- 613 545 491
- info@recercoop.cat
- Carrer del Bruc 59, Baixos. Manresa
Simplicitat i art en morir és la primera guia que s’endinsa en l’anàlisi ecològica de com volem que sigui el nostre comiat del planeta Terra. S’endinsa en l’art de morir amb propietat, i amb criteris de responsabilitat ambiental i apunta sobre com lluitar per aconseguir unes exèquies vivencials i ecològiques.
Actualment no és fàcil trobar productes i serveis respectuosos amb el planeta a l’àmbit funerari. Tampoc ho és el poder organitzar una cerimònia de comiat emotiu, personalitzada amb un taüt de cartró, per exemple, i amb flors vives, de proximitat. Perquè hi hagi els funerals emotius i ecològics cal assumir la mort com a part de la vida i parlar sense embuts. Si parlar de salut no provoca malalties, parlar de funerals no provoca la mort.
La decisió que pren en aquell cafè és radicalment contrària a la seva manera de fer: sense pensar-s’ho, diu que sí a un viatge amb tres desconeguts. Van a fotografiar-se dins la carcassa d’un avió que va caure el 1973. Era a Islàndia, en una costa de penya-segats continus, i conduïa un pilot inexpert de vint-i-sis anys. No va morir ningú.
Aquesta història l’apassiona i atia el vell instint de furgar. Escriu a Gregory Fletcher, el jove pilot de mig segle enrere. I ell li contesta.
L’intercanvi entre aquestes dues persones allunyades per tot —la geografia, el temps històric, la condició, i una pandèmia per torna— produeix un joc de miralls. Afloren preguntes com no se’n fan en la vida corrent. Sobre la possibilitat de la desgràcia, sempre. Sobre el coneixement que alguns tenen del fons del pou. Sobre la impossibilitat aparent de sortir-ne, i sobre el flux imperiós de la vida, d’atzar en atzar.
Un nou llibre de contes del granollerí Jordi Masó aborda el mal i la mort des de l’humor negre.
El volum amb 9 històries aborda el mal, els assassins i la mort des d’una òptica amb punts macabres i humor negre. El vuitè llibre del pianista i escriptor ha volgut distanciar-se del sensacionalisme i utilitzar l’humor per plantejar històries “terribles” com el patiment d’un pare després de la mort d’un infant atropellat per un vehicle. Es tracta d’un recull d’històries sobre personatges que es tornen dolents com a conseqüència de la frustració, l’avorriment, l’herència genètica o les ànsies de venjança. Així, Masó planteja un retrat amb “sorna” i “punyeteria” sobre la condició humana “tràgica i ridícula”.
«A casa, la mort i el dol van seure amb tots a taula. Vaig créixer al costat d’uns pares marcats per la mort del seu primer fi ll. Era el meu germà gran. No el vaig poder conèixer, no vam coincidir en el temps, però és com si el conegués de tota la vida.
La mort ens ha ocupat molts moments i pensaments. No esquivar-la ens ha fet aferrar amb força a la vida.».
La separació entre vius i morts, sobretot a les ciutats, es fa en contextos on imperen un protocol i una pompa continguda que no fan altra cosa que seguir camuflant, fins l’últim moment, el fet més real pel que tots passarem. D’això se’n riu aquest llibre, no de la mort sinó dels vius, dels que l’assimilen, dels que pateixen agulletes a un múscul que no els havien dit que tenien.
Deu relats entorn de la mort i d’un mateix tanatori. El comiat al primer punki del Poblenou; les tàctiques d’un comercial funerari sense escrúpols; la mort d’una jove influencer o la recerca d’un anell que ha anat a parar al difunt equivocat.
Megan Devine ofereix un enfocament nou i profund tant per a l’experiència del dol com per a la forma en què ajudem els altres que han patit una tragèdia. Havent experimentat el dolor per ambdós costats, com a terapeuta i com a dona que va presenciar l’ofegament accidental del seu company, Megan escriu amb una visió profunda sobre les veritats tàcites de la pèrdua, l’amor i la curació. Desafia la meta culturalment prescrita de tornar a una vida ‘normal i feliç’, reemplaçant-la per un camí entremig molt més saludable, que ens convida a construir una vida des del dolor, en lloc de tractar de superar-lo o desfer-nos d’ell.
A través d’històries, investigacions, consells i pràctiques creatives basades en la plena consciència, ofereix una guia única a través d’una experiència que tots hem d’afrontar tard o d’hora: a les nostres vides personals, a les vides d’aquells que estimem i al món en general. Està bé que no estiguis bé és un llibre per a persones afligides, per a qui els aprecien i per a tots aquells que busquen estimar-se millor a ells mateixos i als altres.
Viure un dol conscient parteix d’aquesta cèlebre frase del psiquiatre Viktor Frankl en la qual intentava explicar que, tot i que a la vida hi ha situacions inevitables que ens generen sofriment, la manera com les afrontem pot marcar una gran diferència. Per aprendre a gestionar el dolor que genera una pèrdua a la nostra vida, Marta Casarramona ens ofereix un recorregut cronològic per les diferents fases del dol i també els millors recursos, eines i tècniques del mindfulness, la intel·ligència emocional i la psicologia positiva per afrontar aquest dol amb plena consciència, reduir el nostre sofriment i recolzar-nos en nosaltres mateixos durant el procés.
A partir de la seva experiència personal i la d’altres persones a les quals ha acompanyat durant els seus processos de dol, Viure un dol conscient es converteix en una guia molt pràctica, amb exercicis i meditacions per poder acollir les emocions difícils i retrobar l’equilibri, afavorir el son, identificar les pèrdues secundàries i establir noves metes vitals que ens reconectin amb la vida, entre d’altres.
Un llibre per aprendre a conviure amb la mort, el patiment i el dol. Aquest és un manual pràctic i inspirador, escrit des del cor, per una persona que porta més de vint anys d’experiència acompanyant persones i famílies en dol, reconeixent el color i l’olor de les seves llàgrimes.
La psicoterapeuta Alba Payàs ens dona les claus per gestionar el tractament del dol i transformar el dolor d’una pèrdua estimada en agraïment per haver compartit la nostra vida. I ho fa amb les veus i els testimonis de persones que ens expliquen com han viscut aquest procés. En la majoria dels casos, l’aflicció sol ser proporcional a l’amor que senten.
En aquesta aventura, un nen, en Leo, i el seu avi, fan un viatge a una illa. El nen troba al seu avi a l’àtic de casa i a través d’una porta secreta, pugen a un vaixell i emprenen un viatge que, en realitat, és un viatge simbòlic, un viatge a un lloc del qual, l’avi no en tornarà. La història parla de la pèrdua d’un avi. El retorn a casa del nen, trist i solitari, però alhora sabent que l’avi és molt més feliç allà on s’ha quedat. Un llibre preciós i reconfortant que ens mostra com les persones que estimem són sempre a prop, perquè tant se val on siguin.
Una reflexió universal i profundament commovedora sobre la tristesa i l’empatia.
En Taylor viu una experiencia terrible i no sap que fer. Els animals que l’aconsellen estan convençuts que tenen la solució. La gallina li diu que en parli, pero en Taylor no en te ganes. L’os li recomana que s’enfadi molt, pero aixo tampoc no el convenç. Un per un, tots volen ensenyar en Taylor a superar la perdua, pero cap no encerta la manera. Fins que arriba el conill, li fa companyia i escolta el que en Taylor li explica. I aixo es justament el que el nen necessitava.
Tant si es llegeix després d’un mal tràngol com per aprendre a consolar altres persones, aquest conte senzill i entranyable ensenya a superar la tristesa.
Tots tenim pors, i en tenim de tot tipus, però les amaguem perquè no es vegin. En aquest conte, els pares de la Clàudia i l’Adrià les han amagat en un calaix! Els germans descobriran un món màgic dins la calaixera: pors desconegudes, estranyes, divertides… i fins i tot coneixeran un personatge molt diferent de com se l’havien imaginat: la mort.
Aquest relat explica, des de la dolçor i la comprensió, com grans i petits hem d’acostumar-nos a parlar més de tot, tant del que ens fa feliços com del que ens fa estar tristos o enyorats. Un conte per entendre la vida i la mort.
Per què morim? Què ens passa quan morim? Quin és l’animal més letal per als éssers humans? I l’últim sentit que perdem abans de morir? Sabies que hi ha gossos que ensumen la mort? I que hi ha espècies que es reprodueixen una sola vegada i després moren? Per què no parlem de la mort?
La mort forma part del cicle de la vida. És tan natural morir com ho és néixer. Quan naixem, tots els éssers estem destinats a morir. És una de les lleis sagrades de la natura.